Sovint, als vins del Priorat trobem a faltar frescor, lleugeresa, sutilesa… L’Alfredo va pensar en trobar aquestes qualitats a altres zones més llunyanes, als Pirineus, fins i tot a l’altiplà andí. Però la resposta a aquesta inquietud es trobava molt més a prop del que creia. Es trobava a les vinyes d’alçada, als límits, a les crestes del Parc Natural de la Serra del Montsant, on les condicions i els sòls són idonis per experimentar noves formes de vinificació: l’I+D com alternativa i complement dels vins canònics.
Al nord, la del·limitació entre les dues denominacions (Priorat i Montsant) és una traça rectilínea sense llògica aparent. El paratje de Mas de l’Abella és un dels pocs casos que engloba totes dues D.O’s.
Ambdós terroirs es confonen… La licorella – escassa a la zona – ja no serveix com a argument per dibuixar la frontera, tal com succeeix a la resta de la regió geogràfica.
És el Nord del Sud, amb altituds de les vinyes desde els 500m als 800m. On plou més del doble que en zones tradicionals i la temperatura pot presentar diferencials de més de 5ºC. On la vegetació té un altre vigor i altres colors, on les feines agrícoles es porten a terme una mica més tard, on la mineralitat dels vins és diferent i prové de vells sòls fòssils.
La familia dels vins SiurAlta – vins d’alçada – i la sèrie InStabiles – vins d’origen canviant – reuneixen per el moment les conclusions d’aquesta recerca en forma de petites edicions d’entre 1000 i 3000 ampolles a cada cuvée. Vins capaços d’evocar un caràcter ancestral, al temps que sintonitzar amb la gastronomia més vanguardista. Vins nus.
